Arxiu mensual: gener de 2019

PLATJA DE SA CALETA

Platja de Sa Caleta es troba just on acaba el passeig de Lloret de Mar, resseguint la platja de Lloret en direcció a Castell d’en Plaja, inici del camí de ronda en direcció Tossa, que ens portarà per diferents cales i racons.

Accessos: A peu fàcil / Amb cotxe / A Vaixell

Longitud: 110 metres

Amplada: 10 metres

Ocupació: Alt

Passeig marítim: Si

 Composició: Sorra

Tipus: Daurada

Nudista: No

Accessos senyalitzats: Si

Senyals de salvament: Si

Aparcament: Urbà

Accessos adaptats per a minusvàlids: No

Lavabos: Si

Dutxes: Si

Telèfons públics: No

Papereres: Si

Lloguer de para-sols: No

Lloguer d’hamaques: No

Quioscs: No

Zones de busseig: No

Amb uns 110 metres de longitud aproximada i fins a 50 metres d’ample de mitjana, Sa Caleta ha estat tradicionalment un refugi per a les barquetes de pescadors que encara avui podem veure sobre la seva sorra. La seva sorra, com tota la de les platges d’aquesta zona de la Costa Brava, és daurada i de gra gruixut.

Està protegida pel castell d’En Plaja, que s’aixeca en un enclavament privilegiat per sobre dels penya-segats que envolten la cala. De fet es tracta d’un habitatge privat i no està obert al públic per rebre visites.

És una cala bastant atapeïda, han de compartir-se entre balistas, para-sols i embarcacions. El fons marí és de poca profunditat però de gran atractiu visual.

Tot i ser una cala de gran afluència, és molt més tranquil·la i familiar que la platja de Lloret.

Hem de conscienciar-nos que si no tenim cura del nostre medi ambient, arribarà un moment en què moltes coses que fem, no podrem fer-les. Per això, demano encaridament, que respectis tots els llocs que et mostro, com si de casa teva es tractés, ‘ja que així és!

FOLLOW ME ON :

PLATJA DE LLORET

La Platja de Lloret és de sorra blanca i gruixuda, d’uns 1.630 metres de llarg i un 10% de pendent. Està situada al nucli urbà de Lloret de Mar.

Longitud: 1630m Amplitud: 45m
Sorra: Gruixuda
Pendent: 10%

EQUIPAMENTS

Oficina d’Informació Turística (al Museu del Mar – Can Garriga)
Servei de megafonia
telèfons públics
bandera Blava
Aigües netes (recollida de sòlids flotants) i analitzades.
Servei d’acompanyament al bany per a persones de mobilitat reduïda.
Vestuari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i zona d’ombra

W.C.s adaptats per a persones amb mobilitat reduïda que disposen de canviadors de bolquers.

Dutxes equipades amb rentapeus i dutxes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.
Passarel·les adaptades per a l’accés a persones amb mobilitat reduïda.
Cadira amfíbia.
Servei de taquilles.
parasailing
Lloguer de para-sols
Lloguer d’hamaques
esquí aquàtic
Ski-bob
patins
caiac
motos aquàtiques
Quiosc de venda de gelats i begudes
Restaurants i establiments de venda de productes envasats
autobús interurbà
Servei de taxi (parada de Taxi al costat de l’ajuntament)
Zona blava al llarg de tot el passeig marítim i al pàrquing municipal amb peatge
Places d’aparcament per a minusvàlids
creuers turístics

Salvament i primers auxilis:
De 15/05 a 14/06 i de 16/09 a 15/10: de 10 a 18 h
De 15/06 a 30/06 i de 01/09 a 15/09: de 10:30 a 18:30 h
De 01/07 a 31/08: de 10 a 19 h

Vigilància de platges:
De 15/05 a 30/06: 10.00 a 18’00 h
De 01/07 a 31/08: 10’30 a 18’30 h
De 01/09 a 15/10: 10 a 18 h

El servei de salvament i socorrisme està disponible del 15 de maig al 15 d’octubre, durant aquesta temporada, també es facilita l’accés amb cadires amfíbies per a persones amb mobilitat reduïda.

Hem de conscienciar-nos que si no tenim cura del nostre medi ambient, arribarà un moment en què moltes coses que fem, no podrem fer-les. Per això, demano encaridament, que respectis tots els llocs que et mostro, com si de casa teva es tractés, ‘ja que així és!

FOLLOW ME ON:

Cala Banys

Cala Banys es situada entre les platges de Fenals, i la de Lloret, sorprèn pel seu entorn. Realment Cala Banys, d’uns 100 metres de longitud, no és tant una cala a la qual passar el dia prenent el sol (no té sorra).

Aquest recollit racó ben conegut pels amants de la pesca i el snorkel de Lloret de Mar, accessible des de Lloret, seguint el pintoresc camí que voreja el monument a la dona marinera o baixant des del castell de Sant Joan de Lloret.

És una petita cala rocosa, amb un camí de pedra que recorre tota la seva costa fins arribar al bar de Cala Banys. Un local que ofereix còctels en aquest racó únic de la Costa Brava, ja des de finals dels anys 60, un històric bar-restaurant que és en realitat una àmplia terrassa sobre la cala amb sofàs i ambient chillout en el qual podrem acomodar-nos i gaudir del entorn assaborint un bon refresc.

D’altra banda, a la banda sud de la cala, es troba el mirador Joan Llaverías. Pujant unes escales trobaràs una petita i íntima terrassa dedicada pel poble a aquest pintor enamorat de Lloret de Mar.

Hem de conscienciar-nos que si no tenim cura del nostre medi ambient, arribarà un moment en què moltes coses que fem, no podrem fer-les. Per això, demano encaridament, que respectis tots els llocs que et mostro, com si de casa teva es tractés, ‘ja que així és!

FOLLOW ME ON:

Indonèsia, prepara el teu viatge a Bali i Alor

Encara recordo la primera vegada que vaig escoltar el nom de l’illa de Bali, Indonèsia. Per aquell temps encara cursava els meus estudis de disseny i estilisme a Barcelona. Una de les meves companyes ho deixava tot per anar-se’n darrere de l’amor, i el seu destí era Bali.

Mai hagués imaginat que, molts anys després, jo faria aquest mateix trajecte.

El meu viatge a Indonèsia, va ser una d’aquelles coses que no esperes a la vida però sents el fort impuls de portar-la a terme. Sense organització, sense guia, sense temps per planejar, vaig comprar el bitllet i vaig pujar a l’avió.

CONTINGUT

  • RUTA DEL VIATGE: (MAPA) – Bali, Alor kechil Island.
  • PREPARACIÓ DEL VIATGE: visat, vols, vacunes, ruta, transport, hotels, guies …
  • A VEURE EN: Bali, Alor
  • CONSELLS: per viatjar a l’Indonesia

1-MAPA

2- PREPARACIÓ

VISAT

Per viatjar a Indonèsia es necessita visat. Però, si la teva estada és inferior a 30 dies, el bo és que el pots demanar a l’arribada al mateix aeroport (Visa on arrival / Visat a l’arribada).

Tens tota la informació a: http://embajadaindonesia.es/como-obtener-el-visado/

VOL

Per a buscar vol, és clar que hi ha infinitat de possibilitats per on obtenir un vol, cadascú té les seves pròpies estratègies per aconseguir els vols més econòmics. Jo habitualment busco en Skyscaner, i comparo amb les webs de les companyies. Et deixo aquest enllaç per si necessites més informació de com aconseguir vols barats:

VACUNES

Pel que fa a vacunes, teniu tota la informació en aquesta web: http://www.vacunas.org/indonesia/

RUTA

Com ja et vaig dir, per a aquest viatge no portava cap organització ja que a Bali em trobava amb un amic, al qual vaig acompanyar durant dues setmanes. Però sempre és bo portar idea que ciutats o pobles visitar. Per això tens una àmplia informació per internet.

 També és cert, que un cop allà coneixes gent i et uneixes a ells modificant així la teva ruta, o estàs tan bé en un lloc que prefereixes allargar la teva estada allà. Però cal saber què és el que vas a fer durant els dies que duri el viatge, per molts canvis que després facis in situ.

Per planificar el teu viatge per Indonèsia has de tenir molt present que és un arxipèlag de milers d’illes. Pel que, el transport entre illes serà vaixell o avió. I t’asseguro que els temps dels trajectes en vaixell són llargs. I els vols, segons en quines destinacions, només hi ha dos vols per setmana, i poden ser anul·lats a causa del mal temps. I si afegim el fet que per arribar a segons quines illes has de fer transbord, les hores i els dies se’t poden anar en els transports. Per això, sinó disposes de molt temps, és millor conèixer bé una illa, que tan sols visitar 4.

HOTELS

En la meva arribada a Bali, em vaig allotgar al mateix hotel que el meu amic. Un hotel d’una família indonesiana, dels pocs que queden a Kuta, autèntics, econòmic i freqüentat per surfistes. Deixem reserva feta en aquest mateix hotel, per a la nostra volta de Alor Island. I jo abans de marxar amb la moto per conèixer l’illa de Bali, també vaig deixar feta la reserva per als meus últims dies abans d’agafar el vol de tornada. El millor és que pots deixar una motxilla per un mòdic preu i ells te la guarden. Així no has de carregar-la durant la teva ruta per l’illa.

Hi ha molta oferta d’hotels a Bali, concretament a Kuta i voltants. En canvi si et surts de les zones més turístiques de l’illa pot resultar més complicat. T’has d’informar dels pobles on trobaràs més oferta hotelera.

Referent als hotels a les illes, dependrà molt de si l’illa és turística o no. Per exemple a les illes Figi, hi ha oferta hotelera, en canvi si et vas a l’illa de Alor, almenys quan jo vaig estar, tan sols existien dos hotels a tota l’illa.

TRANSPORT

El més pràctic, ràpid i car …. L’avió, sobretot si la destinació és una altra illa. L’altra opció és el vaixell. El que si hauràs de tenir molt en compte són els recorreguts a fer i el temps que es demoren per estar segur que arribes a temps per agafar el seu vol de tornada.

Per moure’t per les illes el millor és llogar una moto i així poder descobrir l’illa al teu aire.

Si tens pensat conduir en un altre país, tingues en compte que necessitaràs el carnet de conduir internacional. Ho pots aconseguir per un mòdic preu a l’oficina de direcció on et correspon renovar el DNI.

GUIA

Jo crec que és imprescindible per a qualsevol viatge en el que es visiti més d’una ciutat portar la teva guia, ja sigui comprada o feta per tu mateix. Amb informació de tota índole rellevant per al teu viatge.

He viatjat amb i sense guia, i evidentment sense informació vas més perdut. Per bo que resulti de vegades perdre’s per trobar llocs meravellosos.

EQUIPATGE

L’equipatge que utilitzis sempre dependrà del tipus de viatge que facis. Jo personalment per viatjar per Indonèsia recomano Motxilla a coll.

El temps a Indonèsia acompanya a portar poca roba, fins i tot quan plou no fa fred. El que sí que és imprescindible és un bon impermeable. Et recomano que l’impermeable sigui de capa, així cobreix també la teva motxilla.

Una altra part important és portar una mica de farmaciola, allò que puguis necessitar, alguna cosa per vòmits, diarrees, deshidratació i sobretot un bon repel·lent de mosquits. En qüestió d’higiene personal, perquè carregar amb alguna cosa que pots comprar fàcilment allà.

No està de més portar una mosquitera (encara que jo no la vaig utilitzar en tot el viatge).

3- A VEURE A:

Illa de Alor
Illa de Bali

4-CONSELLS

  • Intenta ser dels primers a desembarcar ja que sinó les cues per al visat On arrival poden ser eternes.
  • Ull amb els gossos, que se’t tiren. Jo amb la moto els havia d’anar esquivant. I que et mossegui no és molt apropiat.
  • Imprescindible un bon impermeable, recomano que sigui de capa per poder tapar també la teva motxilla.
  • Compra el xampú en qualsevol supermercat de Bali. T’has fixat en les cabelleres negres i brillants que tenen les dones a Bali? Jo vaig comprar un xampú amb un extracte d’una flor, era de color negre. Una meravella per al meu cabell. T’aconsello que et portis uns pots com a record, un cop a casa teva ho agrairàs!
  • No oblidis comprar te, el te de indonèsia està boníssim.
  • Sempre és bo comprar una ampolla d’Arak (aigua ardent d’arròs), així a casa pots preparar els teus propis Arak Madu.

COSTUMS:

Sirih-Pinang, Descobreix-ho Fes clic a la foto!

FOLLOW ME on:

ILLA DE BALI

Bali no només és el nom de l’illa sinó també el de la província que inclou l’illa de Bali, la de Nusa Penida, Nusa Lembongan i Nusa Ceningan. Té una superfície de 5636 km. El seu clima és tropical monsònic, amb l’estació plujosa d’octubre a març.

L’idioma indonesi és l’idioma oficial, encara que també es parla el balinès.

A diferència de la resta d’Indonèsia on la religió predominant és l’islam, més del 90% dels balinesos són hinduistes, practiquen un hinduisme conegut com Hinduisme balinès que barreja la creença en els déus i doctrines hindús al costat de creences animistes i culte a Sants budistes.

L’illa és una popular destinació turística i és coneguda, igual que Java, per les seves delicades arts. A part de ser una destinació turística, és un punt de trobada de majoristes; de moda, joieria, calçat, mobles o decoració de tot el món, que compren a l’illa per exportar després als seus països d’origen. Us asseguro que vaig flipar de les tantes botigues i botigues i fàbriques i empreses que vaig arribar a veure durant la meva ruta per Bali.

Si et mous per Kuta o Denpasar és com estar en qualsevol ciutat moderna amb tota mena de serveis i activitats per entretenir-se. No oblidem les botigues, per a tots els gustos i butxaques. Centres comercials, mercats, restaurants, discoteques. Hi ha infinitat de llocs i coses per fer. També hi ha una entretinguda vida nocturna. Us recomano que proveu el Arak Madu, això sí, al lloro, que entra molt bé i puja molt. Es tracta de la beguda local el Arak, que és una aigua ardent d’arròs molt fort. I a barrejar el Arak amb mel, amb llimona i aigua, tenim el riquíssim Arak Madu.

Des d’aquí pots contractar excursions a diferents punts de l’illa, o a altres illes. O, com vaig fer jo, llogar una moto i iniciar la teva pròpia aventura per l’illa de Bali.

Més al Nord de Kuta, pots visitar el temple Pura Tanah Lot. Un lloc increïble per la seva bellesa i per la seva història ja que representa un dels llocs més famosos de la mitologia de Bali. El temple està construït sobre d’un compost rocós situat al mig del mar. Pel que l’accés a peu només és possible si la marea aquesta baixa. Antigament els balinesos adoraven al déu Tanah Lot, el déu del mar. Un lloc de l’illa imprescindible de visitar. Et recomano visitar-a l’alba o al capvespre.

Al sud de Kuta, ens trobem una de les poques platges salvatges que queden per aquesta zona. Si vas quan la marea aquesta alta, et trobaràs que no hi ha platja. Però si esperes que baixi, tindràs l’idíl·lic racó que esperaves trobar a l’illa de Bali. Topan Beach és un dels paradisos amagats a l’illa per la seva ubicació que encara no és coneguda com una destinació turística. Això sí, vigila amb els micos, em van intentar robar la meva motxilla!

A prop de topen Beach tenim Pantai Suluban Uluwatu, o Blue point, o Uluwatu beach. Aquesta platja està situada al poble de Pecatu, a uns 45 minuts de Kuta, a la carretera que porta al temple de Uluwatu.

Per accedir a la platja hauràs travessar entre botigues i restaurants els quals ofereixen unes fantàstiques vistes. Es crea un ambient molt especial entre la música, les vistes i la gent.

Si segueixes en direcció al sender que es troba sota el restaurant, et portarà al penya-segat secret i si baixes les escales, finalment arribaràs a la platja rocosa de sorra blanca. És un lloc fascinant. Fins i tot es formen unes petites piscines naturals on poder banyar-te.

També és l’entrada al mar per als surfistes que es dirigeixen cap al centre per obtenir les millors onades.

Per seguretat, malauradament no hi ha salvavides aquí, així que no facis coses estranyes com prendre una taula de surf on ni tan sols coneixes el terreny.

És un lloc increïble per veure les postes de sol i als surfistes en acció.

Ja allunyant-me més de la zona de Kuta i Denpasar, arribi fins Padang Bai, un poblet en una badia des de la qual també surten ferris a altres illes. És un lloc molt més tranquil que la zona de Kuta. No obstant això, també és una zona turística on trobaràs varietat d’hotels, centres de busseig, restaurants i unes platges meravelloses. Aquesta la platja Bias tugel Beach (secret beach) i la Blue Lagoon Beach, ideal per donar-se un bany o fer snorkel. A més, Blue Lagoon Beach disposa d’un restaurant el qual has de creuar per la terrassa per arribar a la platja. Que quedi enamorada d’aquest racó amagat tan meravellós i especial.

A prop d’aquesta platja hi ha el Temple Pura Peyogaan. Reconec que em va impressionar. Per descomptat que una de les coses que em deixo sense paraules d’aquest temple és la seva ubicació. No m’estranya gens que un lloc així sigui especial i sagrat. Doncs és pura bellesa que desprèn amor. L’altra cosa que em va sorprendre va ser l’austeritat del temple. Tots els altres temples s’haurien d’aplicar aquesta característica, ¡austeritat!

 

Vaig estar allotjada en un hotel anomenat Harmony Guest House, el vaig trobar després de donar un parell de voltes pel poble i preguntar abans en dos hotels més. Un lloc tranquil, net, molt atents i servicials. El necessari per tenir una estada agradable.

Passat Padang Bai aquesta Candidasa, un poble amb àmplia oferta d’hotels també. Va ser aquí on en aturar amb la moto per fer fotos a uns arrossars es m’apropo un noi. Em preguntava moltes coses, d’on era, el meu nom, si m’agradava fer fotos … un noi ple de curiositat i amabilitat. Em convido a anar a casa seva a conèixer a la seva mare. I jo ni curta ni mandrosa i vaig dir que sí. Es va pujar a la moto i …. be carfull Anna !, slowly Anna … jajajaja deia que ‘corro molt! … Quina gran veritat!

No recordo bé per què carrer girem i comencem a pujar i pujar i pujar …. I de sobte …. Una meravella d’arrossars distribuïts per terrasses al llarg i ample de la vall. Verd, verd i més verd …. Un conte de fades!

Primer parem a casa de la germana gran i després vam anar a casa dels seus pares. Una família adorable. La casa tenia un pati molt gran on s’havia construït una casa seva altra germana amb el marit. Viuen compartint el que tenen. Com una família de veritat. En les seves mirades desprenen amabilitat.

Des d’aquí vaig partir cap a Amlapura, doncs m’havia dit el meu amic que des d’allí s’iniciava una carretera digna de veure.

Aquesta carretera és molt especial, és increïble, una meravella. Transcorre entre selva resseguint la línia costanera. És una carretera molt estreta, per sort molt poc concorreguda. Al llarg d’aquesta carretera ires trobant petits poblats. Per aquí no hi ha molts hotels ni turistes. Només gent local. Més cap a la part nord comences a veure una zona una mica més turística, o intentant ser més turística. Pel que comencessis a veure més hotels i restaurants. És el millor lloc de tota l’illa on he estat.

Es triga bastant en recórrer-la, ja que cada dos per tres et pares per fer fotos o parlar amb algun local.

Vaig fer nit a prop d’aquí, a tocar del temple Tamantirta Gangaga. Trobaràs una oferta hotelera per a totes les butxaques, restaurants i tens el temple per aprofitar i visitar-lo. També podràs des d’aquí contractar alguna excursió pels arrossars.

El meu següent destí va ser el Gunung Batur, passant pel Gunung Agung. Aquests són uns dels volcans de l’illa de Bali, tots dos en actiu. El Gunung Agung és el punt més alt de tota l’illa. Els balinesos creuen que el Gunung Agung és una rèplica de la Muntanya Meru, l’eix central de l’univers. Pel que el temple més important de Bali, Pura Besakih, es troba en els seus vessants.

Les dues muntanyes solen estar, freqüentment, cobertes de núvols.

Estant prop del Gunung Batur, per la carretera em vaig trobar uns home que paravan a tot vehicle amb turistes per cobrar el preu de l’entrada al volcà. Al primer l’escriu amb la moto i passi de llarg. Però just abans de poder baixar cap al llac Batur, vaig trobar a dos homes més cobrant la mateixa entrada i d’aquí ja no vaig poder escapar.

El Gunung Batur està situat al centre de dues calderes concèntriques a nord-oest del Gunung Agung. I conté un llac de caldera. És impressionant baixar aquesta pendent al descendir cap al llac. La veritat és que tota aquesta zona impressiona i s’acollona una mica pel gran grau de misteri que es respira en l’ambient.

Hi ha una àmplia oferta hotelera i per totes les butxaques. Això sí pregunta sempre si tenen llum o a quines hores disposen de llum. Quan jo vaig estar, a l’hotel la primera nit vam estar sense llum. Tampoc tenien internet, potser amb els anys els serveis han millorat. L’hotel es diu Volcano 3 Bungalows.

La meva última parada abans del meu retorn va ser Ubud. No has de deixar de visitar aquesta bonica població. Ric en les seves artesanies i arrossars. Un lloc tranquil pel qual passejar entre mercats, artesanies, botigues d’artistes i terrasses d’arròs.

Vols descobrir més d'indonèsia?

FES CLIC A LA SEGÜENT FOTO !!

FOLLOW ME on:

ILLA DE ALOR, INDONESIA

L’illa de Alor, o Pulau Alor en indonesi, és part de la província de Nusa Tenggara Oriental. Pulau Alor és l’illa més gran de l’arxipèlag de Alor, té uns 2800km2 aprox.

Alor és d’origen volcànic i té un terreny molt accidentat. Kalabahi és l’única Ciutat de l’illa de Alor. Amb una població de 60,000 habitants aproximadament, tres quartes parts són protestants, la resta són musulmans o alguns llogarets catòliques romanes. Els ritus i tradicions animistes encara són molt practicats.

Més de 15 llengües indígenes diferents es parlen a Alor, la majoria d’elles classificades com Papuan.

Per arribar a Alor amb avió des de Bali, Surabaya o Jakarta hauràs de fer escala a l’Aeroport de Kupang (KOE). És a dir, els vols s’aturen a Kupang per canviar d’avió. Has d’estar atent ja que, encara que l’aeroport és petit, en últim moment poden canviar-te la porta d’embarcament.

Para llegar a Alor en avión desde Bali, Surabaya o Yakarta  tendrás que hacer escala en el Aeropuerto de Kupang (KOE). Es decir, los vuelos se detienen en Kupang para cambiar de avión. Debes estar atento ya que, aunque el aeropuerto es pequeño, en último momento pueden cambiarte la puerta de embarque. 

Alor Island és un paradís terrenal, apartat del temps i la Societat capitalista. Un recés de pau i natura. No apte per als turistes, ja que s’avorririen. Aquí no hi ha botigues, ni varietat de restaurants, tot just dos hotels a tota l’illa (quan jo vaig estar només existien dos hotels).

Palua Alor és un eden salvatge per als bussejadors i amants del snorkel. Amb tan sols submergir-te en les seves platges obtens un món subaquàtic molt ric en vida. Els dos hotels existents a l’illa tenen la seva oferta enfocada en el busseig. Tots dos amb els seus propis vaixells i equip de lloguer per a bussejar.

Jo us recomano l’hotel La petite Keppa, en alor Kecil, situat a la petita illa de keppa. Per arribar des de l’aeroport pudes prendre o compartir un taxi (jeeps) que et deixés a Alor Kecil. Allà has de avisar, ja que cal creuar amb una petita canoa fins a l’illa de keppa.

Regentat per un matrimoni francès amb les seves dues filles, encantadors i grans amfitrions. Aconsegueixen que un es senti com a casa. És el millor hotel en el qual he estat en tots els sentits. Tenen respecte pel medi ambient i l’entorn. Les cabanes són genials, i els seus esmorzars i menjars delicioses!

Pots contractar amb ells per bussejar o simplement llogar l’equip per fer snorkel. L’hotel disposa d’un parell de platges que hi ha a la petita illa de keppa. Literalment, platges solitàries, d’aigües cristal·lines en tons turquesa i sorra blanca.

El millor per conèixer l’illa és llogar una moto. No trobaràs un negoci de lloguer de motos, però si preguntes, sempre hi ha algun local disposat a llogar-la seva per un mòdic preu al dia. Això sí, atent per on et fiques. La major part de les carreteres estan en mal estat a causa de les fortes i rutinàries pluges. Sobretot si t’endinses a l’illa cap als poblats existents entre les muntanyes.

És impressionant com pot canviar l’entorn d’una platja a una altra, n’hi ha de sorra blanca o de pedres negres. Algunes extenses, altres petites i envoltades de palmeres.

També disposes del transport públic que té Kalabahi. Es tracta de dues línies la blava i la vermella. Una d’elles fa una ruta per la ciutat. L’altra et porta fins a la zona de Alor Kecil. Són una espècie de mini furgonetes, amb molts colors i música a tot volum.

En Kalabahi trobaràs al mercat, un caixer, alguna que altra botiga de queviures, farmàcia, una mena de supermercat i algun restaurant (jo recordo haver vist un parell d’ells).

Hi ha un poblat en l’illa a què es pot anar de visita. Segueixen vivint com els seus avantpassats. Et ensenyen les cabanes típiques on viuen. Com recullen l’aigua de la pluja. Fins i tot tenen una paradeta amb cosetes fetes per ells. Jo els vaig comprar una polsera ‘feta d’una forquilla! Són gent de gran cor. Fins i tot ¡ens van convidar a fer un cafè!

Va ser en aquesta illa on, a través d’un viatger que vam conèixer allà, vaig provar el Sirih-Pinang.

Sirinh-Pinang! fes clic a la foto i descobreix que és!

Sirih-Pinang

sIRIH-Pinang

Sirih-Pinang, o Paan (del sànscrit Parna que significa “full”)

És una preparació que combina el full de betel amb la nou d’areca àmpliament utilitzada en el sud d’Àsia, el sud-est d’Àsia i Taiwan. Es mastega pels seus efectes estimulants i psicoactius. Després de mastegar es escup o és empassat. Té moltes variacions. Algunes preparacions del sud d’Àsia inclouen pasta katha o mukhwas per refrescar l’alè.

Mastegar la barreja de nou d’areca i fulla de betel és una tradició, costum o ritual que es remunta a milers d’anys des de l’Índia fins al Pacífic.

El betel és un arbre que es conrea de la mateixa manera que el raïm; el betel no té fruit i es conrea només pel bé de les seves fulles.

Per has de prendre les fulles de betel, les poses a la boca i les mastegues. Una mica de guix sobre ells (la pasta de calç apagada (Chunnam) s’agrega comunament per unir les fulles), i els mastega juntament amb el betel “.

El escopinada de mastegar nous de betel, conegut com “buai pekpek” a Papua Nova Guinea, sovint es considera una monstruositat. A causa d’això, molts llocs han prohibit vendre i mastegar “buai”.

A les zones urbanes, la masticació de paan es considera generalment una molèstia perquè alguns mastegadors escupen la paan en les àrees públiques: compari la prohibició amb la de la goma de mastegar a Singapur i la prohibició de fumar. Se sap que la taca vermella generada per la combinació d’ingredients quan es mastega fa una taca acolorida a terra. Això s’està convertint en una ofensa indesitjada en ciutats índies com Mumbai, encara que és una part integral de la cultura índia.

Segons la medicina ayurvèdica tradicional, mastegar el full de betel és un remei contra el mal alè però pot conduir al càncer oral.

Indonèsia

La tradició menginang o la masticació de nou de betel està molt estesa entre els grups ètnics indonesis, especialment entre els javanesos, balinesos i malais; Es remunta a més de 3000 anys. Els registres dels viatgers procedents de la Xina van mostrar que el bètel i la areca s’havien consumit des del segle II a. C.

A l’arxipèlag malai, el mastegar de menginang o nou de betel s’ha convertit en una activitat venerada en la tradició local; Sent un gest cerimoniós per honrar als convidats.